Opinió personal

Per acabar, crec que aquesta assignatura ha estat molt profitosa per a la meva futura professió, ja que ha estat una assignatura que m’ha fet reflexionar, i ser jo mateixa l’encarregada de buscar respostes a les coses que no entenc sobre el món, i m’ha fet treballar molt per el meu propi interès, cosa que m’ha motivat força per seguir treballant en aquest crèdit.

Al principi, no entenia molt bé que seria el que treballaríem, al començar les classes, les primeres preguntes que ens van plantejar, van ser, “què són les ciències?” i “què creus que aprendrem en aquesta assignatura?” I la veritat és que no sabia ven be que contestar. Els records que tenia de socials i naturals en la meva infància eren de treballar mapes geogràfics, esquemes del cos humà,... per això en fer la pregunta, ho vaig relacionar una mica amb el que m’han ensenyat a mi.

Però al llarg del curs, he anat veient que aquest crèdit va més enllà, i que el que hem après es pot aplicar a altres crèdits. Hem après no només que ens referim quan parlem de ciències sinó, com ensenyar ciències als infants d’una manera que ells ho entenguin i gaudeixin d’elles.

El que més vull destacar de l’assignatura, són la sortida a Can Coll i la gimcana que vam fer per

l’autònoma, ja que crec que al igual que els infants, a nosaltres també ens agrada viure els nostres aprenentatges. A més a més, és una manera de posar en pràctica el que estem aprenentet, per exemple, en altres crèdits també ens diuen que és necessari que les persones aprenguin amb fets vivencials, i que donar teoria 2 hores seguides no serveix per res, per que hi ha un moment en el que “desconnectem”, però tot hi així és el que fem en moltes assignatures. Per això valoro molt que realment posem en pràctica el que estem aprenent. (Piràmide de Edgar Dale)

Com a punt negatiu, crec que ha faltat una mica de coordinació entre els dos professors a l’hora d’explicar el funcionament del bloc, que hi ha hagut alguns moments que no sabíem ven bé que posar o com posar-ho, encara que al final es va poder solucionar i estic satisfeta amb el meu treball, i crec que m’he esforçat per a obtenir un bon resultat.

En resum, crec que he après molt en aquesta assignatura, i el més important, que tot el que he après hem servirà per al meu futur com a mestra.

Coses que tenen en comú els dos blocs

Crec que l’aspecte més important que tenen en comú els dos blocs, sóc jo. Es a dir, el paper que haurà de desenvolupar la mestre o el mestre en un aula de educació infantil. El seu paper serà fonamental, i hi ha aspectes que seran comuns tant en aquesta assignatura com en totes les altres:

El primer que ha de fer el mestre, es tenir en compte que l’infant abans d’arribar a l’escola ja té uns coneixements previs que ha anat aprenent a casa (Com deia en publicacions anteriors, per exemple, ja té la seva pròpia visió del temps i de l’espai). Per això, quan més informat estigui l’educador de quins són aquests coneixements, serà més fàcil per a ells aprendre nous conceptes.

L’educador ha de ser innovador, es a dir, si els infants no entenen alguna cosa, potser la metodologia que estem utilitzant no és correcte, per tant s’haurà de canviar. Però, hem de tenir en compte que cada infant és diferent, per això, una metodologia que serveix per un infant, potser no serveix per un altre. També, és molt important que sàpiga motivar als infants, ja que quan més interès mostrin, més aprendran.

Un altre cosa que tenen en comú els dos blocs, és que tant coneixement del medi natural com coneixement del medi social, ens ajuden com a mestres a explicar als infants el món que ens envolta. Tant el món més proper (com per exemple, la gimcana que vam fer per el campus de l’autònoma) com el món d’un temps passat (Visita a Can coll). Coses que seran molt enriquidores per als infants, per a que respectin el món en que vivim.

Finalment, un altre aspecte que tenen en comú, és que en els dos blocs la teoria s’ha de relacionar amb la practica, ja que tots els aspectes que és treballen en aquesta assignatura són fets que poden ser vivencials d’una manera o altre per els infants. Com he dit en entrades anteriors la teoria no té sentit si no es relaciona amb aspectes més vivencials i/o pràctics.

Naturals: Fer/Pensar

El primer que vull fer per començar l’explicació és donar una petita definició sobre què és fer i que és pensar:

- Fer: Són totes aquelles experiències que l’infant ja té, allò que és viu, es a dir, els coneixements inicials que tenen els infants.

- Pensar: Són els continguts teòrics que imparteix l’educador (o l’adult).

Un cop sabem quina diferència hi ha entre fer i pensar, podem veure que són dos conceptes que van de la mà i que estan íntimament relacionats, ja que si no tenim en compte els coneixements previs que té l’infant no estarem facilitant un bon aprenentatge.

Veient aquest esquema que hem treballat a classe, queda tot molt més clar el que acabo d’explicar, ja que es pot veure la relació que hi ha entre fer i pensar i a més a més, afegeix la importància de les habilitats que ha de tenir el mestre, ha de saber innovar, tenir empatia, saber prendre decisions, ser responsable i mostrar compromís, tenir capacitat pel diàleg,...

Un cop tenim clar, quina diferència hi ha entre el fer i pensar, podem establir dos tipus d’aprenentatges que respecten aquelles experiències que l’Infant ja coneix i a més a més les utilitza per realitzar el nou coneixement:

- L’aprenentatge per descobriment: Que és aquell en el que es dona molta importància al treball experimental, ja que l’alumne aprèn a partir de la seva pròpia activitat, que pot estar més o menys guiada depenent de l’activitat que es treballa .

- L’aprenentatge per construcció: És aquell aprenentatge on aprendre consisteix en una evolució de les idees prèvies de l’alumne, on l’infant elabora el seu propi coneixement per interpretar el món que els envolta. És a dir, cal conèixer els coneixements previs de l’infant (fer) i ajudar-los a fer-les evolucionar, afegint noves idees, comparant-les...

Podem comprovar que aquests dos tipus d’aprenentatges serien correctes per que respecten tant el fer com el pensar.

Si seguim aquests aprenentatges, els infants podran comprendre el món en que viuen mitjançant la construcció de models. Fent així una connexió entre el pensament dels alumnes i el coneixement científic, una vinculació amb la seva pròpia experiència i despertant la seva imaginació i creativitat.

Hem de tenir en compte que això s’ha anat aconseguint al llarg de molts anys, ja que anteriorment l’aprenentatge era simplement de transmissió de coneixements, es pensava que les ments dels alumnes estaven buides i que només s’havien d’omplir de nous coneixements, es a dir, no es tenien en compte els coneixements previs.

Crec que la manera d’enfocar l’educació ha anat canviant molt positivament al llarg dels anys però que encara ens queda un llarg camí per recórrer i serem nosaltres les encarregades d’innovar per a poder aconseguir un millor aprenentatge per als nostres alumnes. “El món no es para perquè l’escola vagi a poc a poc” (Neus Sanmartí, article “Competències, estratègies i pensament científic i matemàtic)

Tota aquesta classe, la podem relacionar amb l’article de Neus Sanmartí, “Aprendre ciències: connectar l’experiència, el pensament i la parla a través de models” on ens amplien els coneixements que hem treballat a l’aula. Tot hi que hi ha hagut un gran avenç en aquests anys, encara ens queda molt camí que recórrer, ja que “Hi ha persones que creuen que en aquestes edats els alumnes no poden aprendre a pensar amb les eines teòriques que la ciència ha inventat, i que l’ensenyament s’ha de reduir a desenvolupar interès per la ciència i a l’adquisició de vocabulari científic (...)Per contra, la recerca didàctica demostra que els nens i les nenes modelitzen des de les primeres edats, és a dir, construeixen entramats d’idees que els serveixen per interpretar fets i per fer prediccions, idees que evolucionen a mesura que fets nous les posen en qüestió”

Finalment desprès d’aquesta classe i de llegir l’article, podem arribar a la conclusió, que la teoria no té sentit si no es relaciona amb fets que mostrin la seva utilitat a l’aula.

Per acabar vull destacar aquesta frase que m’ha cridat molt l’atenció:

“És el nostre repte com a mestres ajudar els nens i les nenes a experimentar aquest plaer, un repte al qual podrem donar resposta si ens anem formant per innovar i si, col·lectivament, generem nous coneixements per desenvolupar la nostra professió”

Neus Santmartí

Naturals: Moving!

Crec que en aquest dia, la cançó de “moving”ha tingut dues funcions principals: Per una banda, quan vaig entrar a l’aula i vaig sentir-la, vaig pensar que ens serviria per animar-nos i fer la gimcana d’una manera més activa i més despertes, ja que és una cançó amb molt de ritme i a més a més el videoclip és molt animat i sembla que la gent que hi surt s’ho passa molt bé i a gaudit fent-lo. Per altra banda, desprès de llegir detingudament la lletra de la cançó, van sorgir dubtes, per exemple, que volen dir quan canten “ Nunca una ley fue tan simple y clara: Acción, reacción, repercusión”, “juntos somos evolución”, “Su palabra es nuestra palabra” o “volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”.

Pel que fa a la primera frase “Nunca una ley fue tan simple y clara”: Acción, reacción, repercusión” hi estic completament d’acord, ja que jo la interpreto com que totes les coses que nosaltres fem tenen unes causes i unes conseqüències, per això, tot el que ensenyem als infants tindrà una repercussió en ells, que podrà ser tant positiva com negativa, depenent dels conceptes que els transmetem i de la manera que ho fem.

La frase, “juntos somos evolución” crec que també té raó, si tots posem una mica de la nostra part, podem canviar el món. Relacionat amb la nostra futura professió ho podem relacionar amb la necessitat que tenim els mestres d’innovar i adaptar-nos en un món constantment canviant.

Seguidament trobem “su palabra es nuestra palabra”, aquesta frase pot tenir dues interpretacions: Per una banda, que la paraula de la naturalesa és la nostra, és a dir, que hem de respectar la naturalesa. O per un altre banda, que si tots ens unim i tenim les mateixes opinions, podrem canviar el món, si ho interpretem d’aquesta manera no hi estic d’acord, crec que tothom ha de tenir les seves pròpies opinions i defensar-les, i serà així, a partir de les discrepàncies que tenim entre nosaltres i les solucions d’aquestes, quan podem arribar a aconseguir un món millor.

Finalment, la frase “volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber” també pot tenir diverses interpretacions, la primera, que si tornem enrere en el temps, podem aprendre d’aquests fets, amb aquesta frase hi estaria d’acord, ja que amb estudis de coses que han passat anteriorment, hem pogut evolucionar cap a un futur millor. I la segona interpretació que podem fer és que, si retrocedim i no avancem, potser aprendrem més coses, amb aquesta última interpretació, no hi estic d’acord, ja que el món és evolució hi hem d’anar canviant amb ell.

En resum, jo hem quedo amb la part positiva, i si segueixo les meves pròpies interpretacions, estic completament d’acord amb la cançó.

Crec que aquesta cançó es podria resumir, en una sola frase: “si tots posem una mica de la nostra part, podem canviar el món”.

Cinquena entrada socials: L’espai i el temps (2.12.11)

Avui em fet una classe que m’ha resultat molt interessant, hem parlat sobre l’espai i el temps.

Hem de tenir en compte que els infants fan un aprenentatge geogràfic un cop comencen a desplaçar-se. I poc a poc anirà formant la seva pròpia visió del món. Per això no podem dir que els nens quan arriben a l’escola no saben res i que els hem d’ensenyar, si no que ja venen amb una base de temps i espai apresa gràcies en gran part a la família. Per això els educadors i les educadores hem de tenir en compte el que el nen ja sap, i seguir el seu aprenentatge mitjançant aquesta base.

Tot això es pot resumir en una sola frase de John Bale:

“L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món.”

A través de l’espai podem treballar moltes característiques referents a:

L’orientació de l’espai que podem treballar la:

- Lateralitat: esquerra/dreta

- Profunditat: a dalt/a baix, sobre/sota, sostre/fons.

- Anterioritat: davant/darrere, dret/revés, abans/després, front/darrere.

L’objecte de l’espai:

- Interioritat (on es troba un objecte en un espai concret): dintre, a l’interior.

- Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior.

- Delimitació: extremitat, final/límit, perímetre, al llarg de, al voltant de.

La posició relativa dels objectes a l’espai:

- Interioritat: a l’interior, al mig de...

- Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior, entre...

- Secció: tall, drecera, a través de, de part en part...

- Contigüitat: en contacte, contra...

Si parlem sobre el temps podem fer una classificació i parlar sobre el temps viscut, el temps social i el temps històric.

El temps històric és la temporalitat que es forma a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica. En altres paraules, el temps que l’infant reconeix gràcies a coses que li succeeixen a ell mateix. A mesura que l’infant creix s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana. Aquest temps es poden recordar a traves de fotografies. Un exemple seria l’aniversari del nen o nena que és produeix cada any.

El temps social és un temps més abstracte, es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica. És un temps col·lectiu. Es caracteritza pels ritmes (la lentitud, la rapidesa...) la orientació (passat, present...) la duració (Coses que canvien amb el temps.

I finalment el temps històric, que és aquell temps passat, que ja no existeix. Aquest temps el podem percebre a traves de fonts primàries i fonts secundàries.

Volia destacar aquesta frase que crec que defineix perfectament que el temps és una cosa molt abstracte i molt difícil de fer entendre als infants:

“Cinco minutos bastan para soñar toda una vida, así de relativo es el tiempo”

Mario Benedetti

Per això crec que el que hem de fer a traves de les escoles és treballar aspectes referents tant al temps com a l’espai, ja que això ajudarà als infants a situar-se en el món en que viuen.

Podem relacionar aquesta classe amb l’article “Ciències experimentals: propostes didàctiques”.

Aquest article parla sobre la manera d’explicar a un grup d’infants com és el cos humà, i gràcies a això ens explica moltes coses més d’una manera indirecte, com per exemple en aquest fragment, on explica que a traves del dins i el fora també podem fer una relació amb el temps i l’espai: