Avui em fet una classe que m’ha resultat molt interessant, hem parlat sobre l’espai i el temps.
Hem de tenir en compte que els infants fan un aprenentatge geogràfic un cop comencen a desplaçar-se. I poc a poc anirà formant la seva pròpia visió del món. Per això no podem dir que els nens quan arriben a l’escola no saben res i que els hem d’ensenyar, si no que ja venen amb una base de temps i espai apresa gràcies en gran part a la família. Per això els educadors i les educadores hem de tenir en compte el que el nen ja sap, i seguir el seu aprenentatge mitjançant aquesta base.
Tot això es pot resumir en una sola frase de John Bale:
“L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món.”
A través de l’espai podem treballar moltes característiques referents a:
L’orientació de l’espai que podem treballar la:
- Lateralitat: esquerra/dreta
- Profunditat: a dalt/a baix, sobre/sota, sostre/fons.
- Anterioritat: davant/darrere, dret/revés, abans/després, front/darrere.
L’objecte de l’espai:
- Interioritat (on es troba un objecte en un espai concret): dintre, a l’interior.
- Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior.
- Delimitació: extremitat, final/límit, perímetre, al llarg de, al voltant de.
La posició relativa dels objectes a l’espai:
- Interioritat: a l’interior, al mig de...
- Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior, entre...
- Secció: tall, drecera, a través de, de part en part...
- Contigüitat: en contacte, contra...
Si parlem sobre el temps podem fer una classificació i parlar sobre el temps viscut, el temps social i el temps històric.
El temps històric és la temporalitat que es forma a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica. En altres paraules, el temps que l’infant reconeix gràcies a coses que li succeeixen a ell mateix. A mesura que l’infant creix s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana. Aquest temps es poden recordar a traves de fotografies. Un exemple seria l’aniversari del nen o nena que és produeix cada any.
El temps social és un temps més abstracte, es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica. És un temps col·lectiu. Es caracteritza pels ritmes (la lentitud, la rapidesa...) la orientació (passat, present...) la duració (Coses que canvien amb el temps.
I finalment el temps històric, que és aquell temps passat, que ja no existeix. Aquest temps el podem percebre a traves de fonts primàries i fonts secundàries.
Volia destacar aquesta frase que crec que defineix perfectament que el temps és una cosa molt abstracte i molt difícil de fer entendre als infants:
“Cinco minutos bastan para soñar toda una vida, así de relativo es el tiempo”
Per això crec que el que hem de fer a traves de les escoles és treballar aspectes referents tant al temps com a l’espai, ja que això ajudarà als infants a situar-se en el món en que viuen.
Podem relacionar aquesta classe amb l’article “Ciències experimentals: propostes didàctiques”.
Aquest article parla sobre la manera d’explicar a un grup d’infants com és el cos humà, i gràcies a això ens explica moltes coses més d’una manera indirecte, com per exemple en aquest fragment, on explica que a traves del dins i el fora també podem fer una relació amb el temps i l’espai:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada