Josep Bonil: Creus que la cura de l'insecte pal ajuda a treballar altres continguts de l'assignatura?

Si, crec que tenir cura d'un insecte pal ens ajuda a treballar altres continguts de l'assignatura:

Com deia anteriorment en la meva primera entrada, crec que és molt important que els infants se sentin motivats en la assignatura, ja que crec que la motivació va molt lligada a l’aprenentatge, és a dir, que sense motivació no hi ha aprenentatge. Per això he volgut remarcar molt la gran motivació que jo personalment vaig sentir quan en Josep ens va explicar que hauríem de tenir cura d’un insecte pal.

Primer vaig sentir emoció, ja que és una cosa nova, que durant la meva escolaritat mai he fet i ho vaig veure com una cosa divertida. Després em vaig adonar que si ens feia cuidar d’un insecte pal, això hauria de tenir algun significat més, que havia d’anar més enllà i vaig començar a pensar de que es podia tractar.

Els dubtes ja van començar a sorgir els primers dies: Què mengen els insectes pal? Què necessiten per viure? Com beuen aigua? Aquestes preguntes em van fer veure que sabia ven poc d’aquests insectes, cosa que ens va dur al meu grup i a mi a respondre aquestes preguntes d’una manera intuïtiva. Ja que com afirma Jordi Martí en el seu article “La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?” “Construir coneixement científic no és possible sense que hi hagi un procés explícit i conscient del coneixement intuïtiu”

El següent pas va ser començar a buscar informació sobre aquest insecte i no només vam trobar resposta a aquestes preguntes si no que vam saber moltes coses mes: és un animal nocturn, que lliurement viuen aproximadament un any i en captivitat una mica menys, hi ha diferències visibles entre els mascles i les femelles, hi ha unes 2500 espècies d’insectes pal en tot el món...

Desprès de saber que els insectes pal podien ser mascles o femelles, el nostre grup junt amb un altre vam voler veure la reacció que tenien els nostres insectes si els posàvem junts, ja que per els colors vam deduir que un era mascle i l’altre femella. El resultat ens va sorprendre, ja que al principi semblava que es barallaven, però poc desprès es van separar i no van sentir curiositat l’un per l’altre. I a partir d’aquí ens van sorgir nous dubtes: Cóm és que no es van fer cas l’un a l’altre? Els insectes pal necessiten d’altres insectes pal per viure o per el contrari son animals independents? Y finalment, té la necessitat de reproduir-se o com ja porta uns mesos sòl, ja no té aquesta necessitat?

Poc a poc se’ns van anar plantejant més dubtes, coses que tot hi haver-nos plantejat preguntes anteriorment, no havíem pensat, com per exemple: Com és un insecte pal per dintre? Em va sorprendre que tots els grups, vam relacionar el cos del insecte pal amb el nostre propi, es a dir, amb les coses que ja coneixem, amb la nostra pròpia experiència, cosa que també fan els infants.

En resum, crec que tenir cura d’un insecte pal, o de qualsevol altre animal o planta, és una manera molt profitosa d’aprendre sobre el món que ens rodeja, ja que sóc partidària de que per aprendre ciències naturals, les experiències han de ser vivencials, i més encara quan estem treballant amb infants. Per això, jo penso que aquesta mateixa metodologia es pot dur a terme amb infants.

Quarta magistral socials: CURRICULUM 11.11.11

En aquesta magistral hem parlat sobre el currículum d’una manera molt senzilla i amena. Nosaltres estem acostumades a parlar del currículum ja que l’hem anat hagut d’estudiar al llarg de la nostra carrera, però mai ho havíem enfocat d’aquesta manera:

Podríem dir que el currículum és com una casa, i per construir-lo primerament necessitem els fonaments, és a dir, les capacitats. Aquestes capacitats ens donen molt joc en l’educació infantil, ja que aquest currículum és molt obert i ens dona la possibilitat de variar petites coses. Les capacitats tenen un caràcter integrador.

Un cop tenim les capacitats consolidades, podrem anar construint els nostres objectius. Els objectius serveixen per concretar la forma en que s’arribaran a les capacitats.

I finalment els continguts, que és la concreció definitiva que ens permetrà veure com s’aconsegueixen els objectius. Eines concretes que evocarem per aconseguir els objectius i estan definits per àrees.

Podem veure que el tema del currículum esta lligat amb el tema de la sostenibilitat, per això desprès de fer la conferència “L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?” em fa plantejar-me si realment a les escoles s’està treballant el tema de la sostenibilitat d’una manera adequada. Crec que l’educació per a la sostenibilitat és un tema que s’hauria de treballar més a fons. Els infants han d’aprendre a viure d’una manera respectuosa amb l’entorn que els envolta i això es pot aconseguir a traves d’una bona educació per a la sostenibilitat, sent el mestre un bon model d’aprenentatge per a ells. Per aconseguir-ho seria essencial que els espais estiguessin adaptats i així poder aconseguir un canvi en la cultura de l’escola.

Naturals: L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?

Crec que l’objectiu principal de la conferència “L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?” ha estat reflexionar sobre la gran importància que té que tant els infants com nosaltres aprenguem a cuidar el món en que vivim.

Ha estat molt interessant fer la conferència en aquest dia, ja que degut a la festa de la Universitat, tot el campus estava ple de brossa. Per això només començar la conferència m’he pogut plantejar moltes qüestions: “Realment fa falta generar tota aquesta brossa per passar-ho bé?, quines repercussions té per al medi ambient?, que podem fer per a que no passin aquestes coses? Es pot evitar o realment es necessari embrutar tant? es pot evitar gràcies a una bona educació?”

De la conferència hem quedo amb moltes coses que considero que són importants per a la meva formació: El primer, és el fet que hi hagi formadors per als mestres que treballen en “la Xarxa d’escoles per la sostenibilitat de Catalunya”, crec que això és un pas importantissim, per que potser ningú t’ha ensenyat com treballar amb els infants la sostenibilitat, i crec que ser mestre és una professió on has de tenir una formació constant, i quant més coses aprenguis més rics seran els aprenentatges que transmetis als teus alumnes. Un mestre ha de tenir Coneixements (Sabers) utilitzar diverses Estratègies (saber fer), cosmovisió (Saber estar), i finalment l’Art de fer d’educadora (saber ser). M’ha agradat molt aquesta última aportació, ja que considero que ser educadora realment és un art.

Crec que, que hi hagi escoles on es treballa la sostenibilitat no hauria de ser una cosa excepcional, sinó que hauria de ser una cosa normal, una cosa que ens trobem per tot arreu, però lamentablement no és així. Potser no ens adonem que mitjançant la sostenibilitat es poden treballar molts altres aspectes: DIVERSITAT, PARTICIPACIÓ, CONVIVÈNCIA, DEMOCRÀCIA, COMUNICACIÓ, INICIATIVA, RESPECTES, PERTINENÇA...

Un altre aspecte a tenir en compte que crec que ha estat un detall important, encara que potser no era la finalitat de la conferència, és que Rosa Maria Tarin ens ha preguntat quin d’aquests dos títols ens agradava més, “Trencar barreres per avançar cap a la sostenibilitat: el paper de l’escola bressol” o “L’Escola Bressol i l’Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?”. Això demostra les ganes que té Rosa Maria Tarin de millorar, cosa que nosaltres sempre haurem de estar fent, millorar i innovar constantment.

Desprès de la conferència he volgut reflexionar sobre les preguntes plantejades anteriorment, i crec que amb una bona educació des de ben petits, on s’aprengui a valorar el medi ambient, si que es podria haver evitat que el campus es quedés d’aquesta manera:

Una possible manera de treballar la sostenibilitat podria ser per exemple amb la cura d’un insecte pal. Ja que els éssers vius, necessiten d’un espai net i ben cuidat per a poder sobreviure. I això els hem de poder fer veure als infants.

El món esta a les nostres mans: