Si, crec que tenir cura d'un insecte pal ens ajuda a treballar altres continguts de l'assignatura:
Com deia anteriorment en la meva primera entrada, crec que és molt important que els infants se sentin motivats en la assignatura, ja que crec que la motivació va molt lligada a l’aprenentatge, és a dir, que sense motivació no hi ha aprenentatge. Per això he volgut remarcar molt la gran motivació que jo personalment vaig sentir quan en Josep ens va explicar que hauríem de tenir cura d’un insecte pal.
Primer vaig sentir emoció, ja que és una cosa nova, que durant la meva escolaritat mai he fet i ho vaig veure com una cosa divertida. Després em vaig adonar que si ens feia cuidar d’un insecte pal, això hauria de tenir algun significat més, que havia d’anar més enllà i vaig començar a pensar de que es podia tractar.
Els dubtes ja van començar a sorgir els primers dies: Què mengen els insectes pal? Què necessiten per viure? Com beuen aigua? Aquestes preguntes em van fer veure que sabia ven poc d’aquests insectes, cosa que ens va dur al meu grup i a mi a respondre aquestes preguntes d’una manera intuïtiva. Ja que com afirma Jordi Martí en el seu article “La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?” “Construir coneixement científic no és possible sense que hi hagi un procés explícit i conscient del coneixement intuïtiu”
El següent pas va ser començar a buscar informació sobre aquest insecte i no només vam trobar resposta a aquestes preguntes si no que vam saber moltes coses mes: és un animal nocturn, que lliurement viuen aproximadament un any i en captivitat una mica menys, hi ha diferències visibles entre els mascles i les femelles, hi ha unes 2500 espècies d’insectes pal en tot el món...
Desprès de saber que els insectes pal podien ser mascles o femelles, el nostre grup junt amb un altre vam voler veure la reacció que tenien els nostres insectes si els posàvem junts, ja que per els colors vam deduir que un era mascle i l’altre femella. El resultat ens va sorprendre, ja que al principi semblava que es barallaven, però poc desprès es van separar i no van sentir curiositat l’un per l’altre. I a partir d’aquí ens van sorgir nous dubtes: Cóm és que no es van fer cas l’un a l’altre? Els insectes pal necessiten d’altres insectes pal per viure o per el contrari son animals independents? Y finalment, té la necessitat de reproduir-se o com ja porta uns mesos sòl, ja no té aquesta necessitat?
Poc a poc se’ns van anar plantejant més dubtes, coses que tot hi haver-nos plantejat preguntes anteriorment, no havíem pensat, com per exemple: Com és un insecte pal per dintre? Em va sorprendre que tots els grups, vam relacionar el cos del insecte pal amb el nostre propi, es a dir, amb les coses que ja coneixem, amb la nostra pròpia experiència, cosa que també fan els infants.
En resum, crec que tenir cura d’un insecte pal, o de qualsevol altre animal o planta, és una manera molt profitosa d’aprendre sobre el món que ens rodeja, ja que sóc partidària de que per aprendre ciències naturals, les experiències han de ser vivencials, i més encara quan estem treballant amb infants. Per això, jo penso que aquesta mateixa metodologia es pot dur a terme amb infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada