Naturals: L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?

Crec que l’objectiu principal de la conferència “L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?” ha estat reflexionar sobre la gran importància que té que tant els infants com nosaltres aprenguem a cuidar el món en que vivim.

Ha estat molt interessant fer la conferència en aquest dia, ja que degut a la festa de la Universitat, tot el campus estava ple de brossa. Per això només començar la conferència m’he pogut plantejar moltes qüestions: “Realment fa falta generar tota aquesta brossa per passar-ho bé?, quines repercussions té per al medi ambient?, que podem fer per a que no passin aquestes coses? Es pot evitar o realment es necessari embrutar tant? es pot evitar gràcies a una bona educació?”

De la conferència hem quedo amb moltes coses que considero que són importants per a la meva formació: El primer, és el fet que hi hagi formadors per als mestres que treballen en “la Xarxa d’escoles per la sostenibilitat de Catalunya”, crec que això és un pas importantissim, per que potser ningú t’ha ensenyat com treballar amb els infants la sostenibilitat, i crec que ser mestre és una professió on has de tenir una formació constant, i quant més coses aprenguis més rics seran els aprenentatges que transmetis als teus alumnes. Un mestre ha de tenir Coneixements (Sabers) utilitzar diverses Estratègies (saber fer), cosmovisió (Saber estar), i finalment l’Art de fer d’educadora (saber ser). M’ha agradat molt aquesta última aportació, ja que considero que ser educadora realment és un art.

Crec que, que hi hagi escoles on es treballa la sostenibilitat no hauria de ser una cosa excepcional, sinó que hauria de ser una cosa normal, una cosa que ens trobem per tot arreu, però lamentablement no és així. Potser no ens adonem que mitjançant la sostenibilitat es poden treballar molts altres aspectes: DIVERSITAT, PARTICIPACIÓ, CONVIVÈNCIA, DEMOCRÀCIA, COMUNICACIÓ, INICIATIVA, RESPECTES, PERTINENÇA...

Un altre aspecte a tenir en compte que crec que ha estat un detall important, encara que potser no era la finalitat de la conferència, és que Rosa Maria Tarin ens ha preguntat quin d’aquests dos títols ens agradava més, “Trencar barreres per avançar cap a la sostenibilitat: el paper de l’escola bressol” o “L’Escola Bressol i l’Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?”. Això demostra les ganes que té Rosa Maria Tarin de millorar, cosa que nosaltres sempre haurem de estar fent, millorar i innovar constantment.

Desprès de la conferència he volgut reflexionar sobre les preguntes plantejades anteriorment, i crec que amb una bona educació des de ben petits, on s’aprengui a valorar el medi ambient, si que es podria haver evitat que el campus es quedés d’aquesta manera:

Una possible manera de treballar la sostenibilitat podria ser per exemple amb la cura d’un insecte pal. Ja que els éssers vius, necessiten d’un espai net i ben cuidat per a poder sobreviure. I això els hem de poder fer veure als infants.

El món esta a les nostres mans: