Opinió personal

Per acabar, crec que aquesta assignatura ha estat molt profitosa per a la meva futura professió, ja que ha estat una assignatura que m’ha fet reflexionar, i ser jo mateixa l’encarregada de buscar respostes a les coses que no entenc sobre el món, i m’ha fet treballar molt per el meu propi interès, cosa que m’ha motivat força per seguir treballant en aquest crèdit.

Al principi, no entenia molt bé que seria el que treballaríem, al començar les classes, les primeres preguntes que ens van plantejar, van ser, “què són les ciències?” i “què creus que aprendrem en aquesta assignatura?” I la veritat és que no sabia ven be que contestar. Els records que tenia de socials i naturals en la meva infància eren de treballar mapes geogràfics, esquemes del cos humà,... per això en fer la pregunta, ho vaig relacionar una mica amb el que m’han ensenyat a mi.

Però al llarg del curs, he anat veient que aquest crèdit va més enllà, i que el que hem après es pot aplicar a altres crèdits. Hem après no només que ens referim quan parlem de ciències sinó, com ensenyar ciències als infants d’una manera que ells ho entenguin i gaudeixin d’elles.

El que més vull destacar de l’assignatura, són la sortida a Can Coll i la gimcana que vam fer per

l’autònoma, ja que crec que al igual que els infants, a nosaltres també ens agrada viure els nostres aprenentatges. A més a més, és una manera de posar en pràctica el que estem aprenentet, per exemple, en altres crèdits també ens diuen que és necessari que les persones aprenguin amb fets vivencials, i que donar teoria 2 hores seguides no serveix per res, per que hi ha un moment en el que “desconnectem”, però tot hi així és el que fem en moltes assignatures. Per això valoro molt que realment posem en pràctica el que estem aprenent. (Piràmide de Edgar Dale)

Com a punt negatiu, crec que ha faltat una mica de coordinació entre els dos professors a l’hora d’explicar el funcionament del bloc, que hi ha hagut alguns moments que no sabíem ven bé que posar o com posar-ho, encara que al final es va poder solucionar i estic satisfeta amb el meu treball, i crec que m’he esforçat per a obtenir un bon resultat.

En resum, crec que he après molt en aquesta assignatura, i el més important, que tot el que he après hem servirà per al meu futur com a mestra.

Coses que tenen en comú els dos blocs

Crec que l’aspecte més important que tenen en comú els dos blocs, sóc jo. Es a dir, el paper que haurà de desenvolupar la mestre o el mestre en un aula de educació infantil. El seu paper serà fonamental, i hi ha aspectes que seran comuns tant en aquesta assignatura com en totes les altres:

El primer que ha de fer el mestre, es tenir en compte que l’infant abans d’arribar a l’escola ja té uns coneixements previs que ha anat aprenent a casa (Com deia en publicacions anteriors, per exemple, ja té la seva pròpia visió del temps i de l’espai). Per això, quan més informat estigui l’educador de quins són aquests coneixements, serà més fàcil per a ells aprendre nous conceptes.

L’educador ha de ser innovador, es a dir, si els infants no entenen alguna cosa, potser la metodologia que estem utilitzant no és correcte, per tant s’haurà de canviar. Però, hem de tenir en compte que cada infant és diferent, per això, una metodologia que serveix per un infant, potser no serveix per un altre. També, és molt important que sàpiga motivar als infants, ja que quan més interès mostrin, més aprendran.

Un altre cosa que tenen en comú els dos blocs, és que tant coneixement del medi natural com coneixement del medi social, ens ajuden com a mestres a explicar als infants el món que ens envolta. Tant el món més proper (com per exemple, la gimcana que vam fer per el campus de l’autònoma) com el món d’un temps passat (Visita a Can coll). Coses que seran molt enriquidores per als infants, per a que respectin el món en que vivim.

Finalment, un altre aspecte que tenen en comú, és que en els dos blocs la teoria s’ha de relacionar amb la practica, ja que tots els aspectes que és treballen en aquesta assignatura són fets que poden ser vivencials d’una manera o altre per els infants. Com he dit en entrades anteriors la teoria no té sentit si no es relaciona amb aspectes més vivencials i/o pràctics.

Naturals: Fer/Pensar

El primer que vull fer per començar l’explicació és donar una petita definició sobre què és fer i que és pensar:

- Fer: Són totes aquelles experiències que l’infant ja té, allò que és viu, es a dir, els coneixements inicials que tenen els infants.

- Pensar: Són els continguts teòrics que imparteix l’educador (o l’adult).

Un cop sabem quina diferència hi ha entre fer i pensar, podem veure que són dos conceptes que van de la mà i que estan íntimament relacionats, ja que si no tenim en compte els coneixements previs que té l’infant no estarem facilitant un bon aprenentatge.

Veient aquest esquema que hem treballat a classe, queda tot molt més clar el que acabo d’explicar, ja que es pot veure la relació que hi ha entre fer i pensar i a més a més, afegeix la importància de les habilitats que ha de tenir el mestre, ha de saber innovar, tenir empatia, saber prendre decisions, ser responsable i mostrar compromís, tenir capacitat pel diàleg,...

Un cop tenim clar, quina diferència hi ha entre el fer i pensar, podem establir dos tipus d’aprenentatges que respecten aquelles experiències que l’Infant ja coneix i a més a més les utilitza per realitzar el nou coneixement:

- L’aprenentatge per descobriment: Que és aquell en el que es dona molta importància al treball experimental, ja que l’alumne aprèn a partir de la seva pròpia activitat, que pot estar més o menys guiada depenent de l’activitat que es treballa .

- L’aprenentatge per construcció: És aquell aprenentatge on aprendre consisteix en una evolució de les idees prèvies de l’alumne, on l’infant elabora el seu propi coneixement per interpretar el món que els envolta. És a dir, cal conèixer els coneixements previs de l’infant (fer) i ajudar-los a fer-les evolucionar, afegint noves idees, comparant-les...

Podem comprovar que aquests dos tipus d’aprenentatges serien correctes per que respecten tant el fer com el pensar.

Si seguim aquests aprenentatges, els infants podran comprendre el món en que viuen mitjançant la construcció de models. Fent així una connexió entre el pensament dels alumnes i el coneixement científic, una vinculació amb la seva pròpia experiència i despertant la seva imaginació i creativitat.

Hem de tenir en compte que això s’ha anat aconseguint al llarg de molts anys, ja que anteriorment l’aprenentatge era simplement de transmissió de coneixements, es pensava que les ments dels alumnes estaven buides i que només s’havien d’omplir de nous coneixements, es a dir, no es tenien en compte els coneixements previs.

Crec que la manera d’enfocar l’educació ha anat canviant molt positivament al llarg dels anys però que encara ens queda un llarg camí per recórrer i serem nosaltres les encarregades d’innovar per a poder aconseguir un millor aprenentatge per als nostres alumnes. “El món no es para perquè l’escola vagi a poc a poc” (Neus Sanmartí, article “Competències, estratègies i pensament científic i matemàtic)

Tota aquesta classe, la podem relacionar amb l’article de Neus Sanmartí, “Aprendre ciències: connectar l’experiència, el pensament i la parla a través de models” on ens amplien els coneixements que hem treballat a l’aula. Tot hi que hi ha hagut un gran avenç en aquests anys, encara ens queda molt camí que recórrer, ja que “Hi ha persones que creuen que en aquestes edats els alumnes no poden aprendre a pensar amb les eines teòriques que la ciència ha inventat, i que l’ensenyament s’ha de reduir a desenvolupar interès per la ciència i a l’adquisició de vocabulari científic (...)Per contra, la recerca didàctica demostra que els nens i les nenes modelitzen des de les primeres edats, és a dir, construeixen entramats d’idees que els serveixen per interpretar fets i per fer prediccions, idees que evolucionen a mesura que fets nous les posen en qüestió”

Finalment desprès d’aquesta classe i de llegir l’article, podem arribar a la conclusió, que la teoria no té sentit si no es relaciona amb fets que mostrin la seva utilitat a l’aula.

Per acabar vull destacar aquesta frase que m’ha cridat molt l’atenció:

“És el nostre repte com a mestres ajudar els nens i les nenes a experimentar aquest plaer, un repte al qual podrem donar resposta si ens anem formant per innovar i si, col·lectivament, generem nous coneixements per desenvolupar la nostra professió”

Neus Santmartí

Naturals: Moving!

Crec que en aquest dia, la cançó de “moving”ha tingut dues funcions principals: Per una banda, quan vaig entrar a l’aula i vaig sentir-la, vaig pensar que ens serviria per animar-nos i fer la gimcana d’una manera més activa i més despertes, ja que és una cançó amb molt de ritme i a més a més el videoclip és molt animat i sembla que la gent que hi surt s’ho passa molt bé i a gaudit fent-lo. Per altra banda, desprès de llegir detingudament la lletra de la cançó, van sorgir dubtes, per exemple, que volen dir quan canten “ Nunca una ley fue tan simple y clara: Acción, reacción, repercusión”, “juntos somos evolución”, “Su palabra es nuestra palabra” o “volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber”.

Pel que fa a la primera frase “Nunca una ley fue tan simple y clara”: Acción, reacción, repercusión” hi estic completament d’acord, ja que jo la interpreto com que totes les coses que nosaltres fem tenen unes causes i unes conseqüències, per això, tot el que ensenyem als infants tindrà una repercussió en ells, que podrà ser tant positiva com negativa, depenent dels conceptes que els transmetem i de la manera que ho fem.

La frase, “juntos somos evolución” crec que també té raó, si tots posem una mica de la nostra part, podem canviar el món. Relacionat amb la nostra futura professió ho podem relacionar amb la necessitat que tenim els mestres d’innovar i adaptar-nos en un món constantment canviant.

Seguidament trobem “su palabra es nuestra palabra”, aquesta frase pot tenir dues interpretacions: Per una banda, que la paraula de la naturalesa és la nostra, és a dir, que hem de respectar la naturalesa. O per un altre banda, que si tots ens unim i tenim les mateixes opinions, podrem canviar el món, si ho interpretem d’aquesta manera no hi estic d’acord, crec que tothom ha de tenir les seves pròpies opinions i defensar-les, i serà així, a partir de les discrepàncies que tenim entre nosaltres i les solucions d’aquestes, quan podem arribar a aconseguir un món millor.

Finalment, la frase “volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber” també pot tenir diverses interpretacions, la primera, que si tornem enrere en el temps, podem aprendre d’aquests fets, amb aquesta frase hi estaria d’acord, ja que amb estudis de coses que han passat anteriorment, hem pogut evolucionar cap a un futur millor. I la segona interpretació que podem fer és que, si retrocedim i no avancem, potser aprendrem més coses, amb aquesta última interpretació, no hi estic d’acord, ja que el món és evolució hi hem d’anar canviant amb ell.

En resum, jo hem quedo amb la part positiva, i si segueixo les meves pròpies interpretacions, estic completament d’acord amb la cançó.

Crec que aquesta cançó es podria resumir, en una sola frase: “si tots posem una mica de la nostra part, podem canviar el món”.

Cinquena entrada socials: L’espai i el temps (2.12.11)

Avui em fet una classe que m’ha resultat molt interessant, hem parlat sobre l’espai i el temps.

Hem de tenir en compte que els infants fan un aprenentatge geogràfic un cop comencen a desplaçar-se. I poc a poc anirà formant la seva pròpia visió del món. Per això no podem dir que els nens quan arriben a l’escola no saben res i que els hem d’ensenyar, si no que ja venen amb una base de temps i espai apresa gràcies en gran part a la família. Per això els educadors i les educadores hem de tenir en compte el que el nen ja sap, i seguir el seu aprenentatge mitjançant aquesta base.

Tot això es pot resumir en una sola frase de John Bale:

“L’aprenentatge geogràfic comença tan aviat com un nen o una nena comença a desplaçar-se i arriba després a l’escola amb les seves pròpies visions particulars del món.”

A través de l’espai podem treballar moltes característiques referents a:

L’orientació de l’espai que podem treballar la:

- Lateralitat: esquerra/dreta

- Profunditat: a dalt/a baix, sobre/sota, sostre/fons.

- Anterioritat: davant/darrere, dret/revés, abans/després, front/darrere.

L’objecte de l’espai:

- Interioritat (on es troba un objecte en un espai concret): dintre, a l’interior.

- Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior.

- Delimitació: extremitat, final/límit, perímetre, al llarg de, al voltant de.

La posició relativa dels objectes a l’espai:

- Interioritat: a l’interior, al mig de...

- Exterioritat: fora de, a fora, a l’exterior, entre...

- Secció: tall, drecera, a través de, de part en part...

- Contigüitat: en contacte, contra...

Si parlem sobre el temps podem fer una classificació i parlar sobre el temps viscut, el temps social i el temps històric.

El temps històric és la temporalitat que es forma a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica. En altres paraules, el temps que l’infant reconeix gràcies a coses que li succeeixen a ell mateix. A mesura que l’infant creix s’amplia el descobriment d’aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana. Aquest temps es poden recordar a traves de fotografies. Un exemple seria l’aniversari del nen o nena que és produeix cada any.

El temps social és un temps més abstracte, es percep per les relacions entre la pròpia existència i el temps que l’explica. És un temps col·lectiu. Es caracteritza pels ritmes (la lentitud, la rapidesa...) la orientació (passat, present...) la duració (Coses que canvien amb el temps.

I finalment el temps històric, que és aquell temps passat, que ja no existeix. Aquest temps el podem percebre a traves de fonts primàries i fonts secundàries.

Volia destacar aquesta frase que crec que defineix perfectament que el temps és una cosa molt abstracte i molt difícil de fer entendre als infants:

“Cinco minutos bastan para soñar toda una vida, así de relativo es el tiempo”

Mario Benedetti

Per això crec que el que hem de fer a traves de les escoles és treballar aspectes referents tant al temps com a l’espai, ja que això ajudarà als infants a situar-se en el món en que viuen.

Podem relacionar aquesta classe amb l’article “Ciències experimentals: propostes didàctiques”.

Aquest article parla sobre la manera d’explicar a un grup d’infants com és el cos humà, i gràcies a això ens explica moltes coses més d’una manera indirecte, com per exemple en aquest fragment, on explica que a traves del dins i el fora també podem fer una relació amb el temps i l’espai:

Josep Bonil: Creus que la cura de l'insecte pal ajuda a treballar altres continguts de l'assignatura?

Si, crec que tenir cura d'un insecte pal ens ajuda a treballar altres continguts de l'assignatura:

Com deia anteriorment en la meva primera entrada, crec que és molt important que els infants se sentin motivats en la assignatura, ja que crec que la motivació va molt lligada a l’aprenentatge, és a dir, que sense motivació no hi ha aprenentatge. Per això he volgut remarcar molt la gran motivació que jo personalment vaig sentir quan en Josep ens va explicar que hauríem de tenir cura d’un insecte pal.

Primer vaig sentir emoció, ja que és una cosa nova, que durant la meva escolaritat mai he fet i ho vaig veure com una cosa divertida. Després em vaig adonar que si ens feia cuidar d’un insecte pal, això hauria de tenir algun significat més, que havia d’anar més enllà i vaig començar a pensar de que es podia tractar.

Els dubtes ja van començar a sorgir els primers dies: Què mengen els insectes pal? Què necessiten per viure? Com beuen aigua? Aquestes preguntes em van fer veure que sabia ven poc d’aquests insectes, cosa que ens va dur al meu grup i a mi a respondre aquestes preguntes d’una manera intuïtiva. Ja que com afirma Jordi Martí en el seu article “La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?” “Construir coneixement científic no és possible sense que hi hagi un procés explícit i conscient del coneixement intuïtiu”

El següent pas va ser començar a buscar informació sobre aquest insecte i no només vam trobar resposta a aquestes preguntes si no que vam saber moltes coses mes: és un animal nocturn, que lliurement viuen aproximadament un any i en captivitat una mica menys, hi ha diferències visibles entre els mascles i les femelles, hi ha unes 2500 espècies d’insectes pal en tot el món...

Desprès de saber que els insectes pal podien ser mascles o femelles, el nostre grup junt amb un altre vam voler veure la reacció que tenien els nostres insectes si els posàvem junts, ja que per els colors vam deduir que un era mascle i l’altre femella. El resultat ens va sorprendre, ja que al principi semblava que es barallaven, però poc desprès es van separar i no van sentir curiositat l’un per l’altre. I a partir d’aquí ens van sorgir nous dubtes: Cóm és que no es van fer cas l’un a l’altre? Els insectes pal necessiten d’altres insectes pal per viure o per el contrari son animals independents? Y finalment, té la necessitat de reproduir-se o com ja porta uns mesos sòl, ja no té aquesta necessitat?

Poc a poc se’ns van anar plantejant més dubtes, coses que tot hi haver-nos plantejat preguntes anteriorment, no havíem pensat, com per exemple: Com és un insecte pal per dintre? Em va sorprendre que tots els grups, vam relacionar el cos del insecte pal amb el nostre propi, es a dir, amb les coses que ja coneixem, amb la nostra pròpia experiència, cosa que també fan els infants.

En resum, crec que tenir cura d’un insecte pal, o de qualsevol altre animal o planta, és una manera molt profitosa d’aprendre sobre el món que ens rodeja, ja que sóc partidària de que per aprendre ciències naturals, les experiències han de ser vivencials, i més encara quan estem treballant amb infants. Per això, jo penso que aquesta mateixa metodologia es pot dur a terme amb infants.

Quarta magistral socials: CURRICULUM 11.11.11

En aquesta magistral hem parlat sobre el currículum d’una manera molt senzilla i amena. Nosaltres estem acostumades a parlar del currículum ja que l’hem anat hagut d’estudiar al llarg de la nostra carrera, però mai ho havíem enfocat d’aquesta manera:

Podríem dir que el currículum és com una casa, i per construir-lo primerament necessitem els fonaments, és a dir, les capacitats. Aquestes capacitats ens donen molt joc en l’educació infantil, ja que aquest currículum és molt obert i ens dona la possibilitat de variar petites coses. Les capacitats tenen un caràcter integrador.

Un cop tenim les capacitats consolidades, podrem anar construint els nostres objectius. Els objectius serveixen per concretar la forma en que s’arribaran a les capacitats.

I finalment els continguts, que és la concreció definitiva que ens permetrà veure com s’aconsegueixen els objectius. Eines concretes que evocarem per aconseguir els objectius i estan definits per àrees.

Podem veure que el tema del currículum esta lligat amb el tema de la sostenibilitat, per això desprès de fer la conferència “L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?” em fa plantejar-me si realment a les escoles s’està treballant el tema de la sostenibilitat d’una manera adequada. Crec que l’educació per a la sostenibilitat és un tema que s’hauria de treballar més a fons. Els infants han d’aprendre a viure d’una manera respectuosa amb l’entorn que els envolta i això es pot aconseguir a traves d’una bona educació per a la sostenibilitat, sent el mestre un bon model d’aprenentatge per a ells. Per aconseguir-ho seria essencial que els espais estiguessin adaptats i així poder aconseguir un canvi en la cultura de l’escola.

Naturals: L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?

Crec que l’objectiu principal de la conferència “L’escola bressol i l’educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?” ha estat reflexionar sobre la gran importància que té que tant els infants com nosaltres aprenguem a cuidar el món en que vivim.

Ha estat molt interessant fer la conferència en aquest dia, ja que degut a la festa de la Universitat, tot el campus estava ple de brossa. Per això només començar la conferència m’he pogut plantejar moltes qüestions: “Realment fa falta generar tota aquesta brossa per passar-ho bé?, quines repercussions té per al medi ambient?, que podem fer per a que no passin aquestes coses? Es pot evitar o realment es necessari embrutar tant? es pot evitar gràcies a una bona educació?”

De la conferència hem quedo amb moltes coses que considero que són importants per a la meva formació: El primer, és el fet que hi hagi formadors per als mestres que treballen en “la Xarxa d’escoles per la sostenibilitat de Catalunya”, crec que això és un pas importantissim, per que potser ningú t’ha ensenyat com treballar amb els infants la sostenibilitat, i crec que ser mestre és una professió on has de tenir una formació constant, i quant més coses aprenguis més rics seran els aprenentatges que transmetis als teus alumnes. Un mestre ha de tenir Coneixements (Sabers) utilitzar diverses Estratègies (saber fer), cosmovisió (Saber estar), i finalment l’Art de fer d’educadora (saber ser). M’ha agradat molt aquesta última aportació, ja que considero que ser educadora realment és un art.

Crec que, que hi hagi escoles on es treballa la sostenibilitat no hauria de ser una cosa excepcional, sinó que hauria de ser una cosa normal, una cosa que ens trobem per tot arreu, però lamentablement no és així. Potser no ens adonem que mitjançant la sostenibilitat es poden treballar molts altres aspectes: DIVERSITAT, PARTICIPACIÓ, CONVIVÈNCIA, DEMOCRÀCIA, COMUNICACIÓ, INICIATIVA, RESPECTES, PERTINENÇA...

Un altre aspecte a tenir en compte que crec que ha estat un detall important, encara que potser no era la finalitat de la conferència, és que Rosa Maria Tarin ens ha preguntat quin d’aquests dos títols ens agradava més, “Trencar barreres per avançar cap a la sostenibilitat: el paper de l’escola bressol” o “L’Escola Bressol i l’Educació per a la Sostenibilitat, un amor a primera vista?”. Això demostra les ganes que té Rosa Maria Tarin de millorar, cosa que nosaltres sempre haurem de estar fent, millorar i innovar constantment.

Desprès de la conferència he volgut reflexionar sobre les preguntes plantejades anteriorment, i crec que amb una bona educació des de ben petits, on s’aprengui a valorar el medi ambient, si que es podria haver evitat que el campus es quedés d’aquesta manera:

Una possible manera de treballar la sostenibilitat podria ser per exemple amb la cura d’un insecte pal. Ja que els éssers vius, necessiten d’un espai net i ben cuidat per a poder sobreviure. I això els hem de poder fer veure als infants.

El món esta a les nostres mans:

Per què cuidem un insecte pal?

Jo crec que tenir cura d’un insecte pal va més enllà de saber com són aquests insectes. Crec que és una manera de despertar l’interès per l’assignatura, ja que en cada sessió tenim un dubte més i som nosaltres les que sense que ningú ens obligui, es a dir, per el nostre propi interès busquem i VOLEM SABER MÉS.

Tercera Magistral: ELS CONTES (14.10.11)

En aquesta magistral hem parlat sobre la gran importància que té el conte en l’etapa d’educació infantil, encara que continuarà sent important al llarg de tota la vida.

Per començar hem de saber a que ens referim quan parlem de conte:

“1 m. [LC] [FLL] Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte.
2 m. [FLL] Gènere literari en prosa d’extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia dels fets narrats.” (http://dlc.iec.cat/)

En totes les societats s’ha volgut que els nens i les nenes, s’integressin dintre dels pensaments i dels valors que composen les societats.

Moltes persones pensen que els contes són simples històries per entretenir als infants, però no s’adonen que va més enllà, els contes promouen aprenentatges en els nens i les nenes que els llegeixen o que els escolten. Per explicar contes s’ha de parlar sobre estratègies didàctiques, no podem llegir simplement d’un llibre sense ni tan sols canviar el to de veu.

Els contes s’expliquen; a casa, a les biblioteques, a l’aula, a casa,... Per això podem dir que el conte té un caràcter social amb la família, l’escola...

També hem parlat sobre els punts claus per a que el conte sigui entès per els nens i nenes:

- Utilitzar un vocabulari adient.

- Marcar un ritme i entonació adequada.

- Vocalització clara. S’ha d’entendre bé quan parles i marques cada una de les paraules per a que siguin comprensibles.

- Gestió de la mirada. Mirar quan estàs parlant al teu alumnat, i d’aquesta manera podran entrar en el conte.

- Expressivitat gestual. Moure les mans, la cara... Això ajuda a corroborar idees. El gest permet visualitzar algun concepte o a donar força a la idea.

- Silencis i interrogacions. Els silencis creen expectatives.

- Expressivitat sonora i musical. Molt vinculat al ritme i l’entonació. La música augmenta i recrea les sensacions. L’acompanyament musical permet a aprendre i valorar la capacitat de comprensió.

- Compartir l’acció fent participar.

- Creació de clímax. Intervindria molt la entonació.

- Obrir i tancar el conte adequadament. (Utilitzar expressions com per exemple: Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps...)

Aquestes frases que utilitzarem per obrir i tancar el conte també ens poden ajudar a situar a l’infant en un temps i un espai, fet molt important per a que l’infant entengui la història:

· Vet aquí una vegada...

· Fa molt i molt de temps...

· Un dia de primavera...

· Una matinada fresca...

· ... en una muntanya...

Crec que aquests punts són claus per explicar els diferents contes i que els infants puguin entendre la moralitat i els valors que s’amaguen en ells.

En aquesta classe també vam veure un vídeo explicat en rus, que tot hi que no enteníem la llengua, gràcies a la utilització dels punts esmentats anteriorment s’entenia força bé:

Deixo el link per si algú el vol tornar a veure: http://www.youtube.com/watch?v=bP9cFZxawis

Tot el que hem parlat en aquesta classe, està íntimament lligat amb l’assignatura de didàctica de les llengües, on estem treballant el tema de la narració. Gràcies a un article que vam llegir en aquesta assignatura titulat “Aproximación didáctica al tratamiento que recibe la lectura en el aula de infantil y primaria” (Basat en enquestes reals) em vaig adonar que els educadors llegeixen als infants, un fet important, ja que tindran models de lectura i portaran amb ells vivències que algun dia podran estimular el seu interès per la pràctica lectora. El problema, es que no se sap de literatura infantil i no es llegeix el suficient.

Per això, veient la gran importància que té el conte en l’educació, seria necessari una bona formació pedagògica del professorat, a més de posar-hi ganes, il·lusió i portar a terme innovacions.

Segona magistral socials: REFLEXIÓ SOBRE EL MÓN (23.09.11)

En aquesta segona magistral hem seguit parlant sobre el món que ens envolta, i gràcies a les aportacions que hem anat fent totes, hem elaborat un esquema:

Aquest esquema engloba molts conceptes i ens mostra moltes coses:

Primerament, trobem la cultura com a element essencial, ja que la cultura és l’encarregada de transmetre valors. La cultura s’aprèn a través d’allò que veiem i d’allò que sentim, per això, no hem d’oblidar que nosaltres som els models culturals dels alumnes. Per això nosaltres com a futures mestres haurem de fer el possible per ser un bon exemple transmissors de valors positius per als infants.

Un altre cosa que hem de tenir en compte és que si no hi ha equitat, mai podrem arribar a un món sostenible, a més a més també hem de tenir una consciència ecològica per poder mantenir el nostre món. El canvi no es podrà realitzar si no hi ha uns entorns col·laboratius.

A més a més, entenent creativitat com la capacitat de solucionar problemes i ser capaços de trobar solucions, podem dir, que hem de poder ser creatius i innovadors, ja que si no ho som, és molt difícil que el canvi sigui significatiu, ràpid i notable.

Finalment, hem de tenir una bona organització podent comunicar-nos per poder-nos organitzar. Hem de canviar la nostra manera de veure el món. Hem d’entendre que vivim en un món complex, on tot està teixit. Per tant, a la que toquem un fil, es desfà tot. El nostre repte educatiu té molta relació amb això, ja que hem d’entendre el món com tot un sistema, és a dir, tot està interrelacionat.

En resum, veient aquest esquema, ens hem adonat que necessitem un canvi urgent en la nostra manera de veure el món, i som nosaltres els que hem d’actuar per a realitzar aquest canvi, no serveix queixar-se el que hem de fer és actuar.

Primera magistral socials: ENSENYAR I APRENDRE CIÈNCIES SOCIALS: FINALITATS I FONAMENTS (16/09/11)

Crec que el primer contacte amb l’assignatura de didàctica del coneixement del medi social, ha estat molt positiu i enriquidor. Ja que hem parlat sobre la situació del món actual, un tema que ens hauria d’interessa

Per fer una bona reflexió ens han plantejat les següents preguntes: Com veiem el món? Què fem? i Com actuem?r a tots i a totes.

Crec que reflexionar sobre aquestes qüestions ens pot fer obrir els ulls, perquè tot hi que totes veiem que el món no es just, potser no actuem d’una manera adequada per solucionar els problemes que ens envolten.

Un altre aspecte que hem tractat ha estat que vivim en una societat xarxa, es a dir, vivim en un món que està interrelacionat, molt complex i que canvia constantment. I som nosaltres els que hem de saber gestionar aquesta complexitat, això lliga amb la teoria de la complexitat de Edgar Morin, que: “està fonamentada en la idea que no hi ha una relació necessària ni immediata entre allò que els homes es proposen i el resultat, sovint insospitat, dels seus actes” (Font: http://www.alcoberro.info/V1/morin1.htm) En altres paraules, no tot el que fem té les respostes esperades.

Finalment, hem parlat sobre les intel·ligències que més treballarem en aquesta assignatura. Les intel·ligències que més es treballaran són:

- La intel·ligència interpersonal, es a dir, la consciència dels altres.

- La intel·ligència intrapersonal, es a dir, la consciència del jo.

- La intel·ligència naturalista, es a dir, la consciència del món.

Aquestes són les intel·ligències que més es treballaran en aquesta assignatura, encara que crec que la resta d’intel·ligències (Intel·ligència lingüística, intel·ligència espacial, intel·ligència musical i intel·ligència corporal cinestèsia) també es treballaran encara que més indirectament.

Per això, crec que en aquesta assignatura aprendrem moltes coses profitoses per al nostre futur.